«Un jueu sefardita egipci emigrat a Anglaterra»


Por

L’autor del llibre que avui us proposo, Gabriel Josipovici, va ser per a mi tot un descobriment literari quan fa uns mesos vaig llegir el seu llibre “Infinit”, una obra d’una qualitat literària extraordinària publicada tant en català com en castellà l’editorial Cómplices.

Llegir-lo va ser un goig immens. Com acostuma a passar amb els llibres que em sacsegen i em travessen, vaig deixar-lo tot ple d’anotacions als marges amb l’esperança que així sempre tindria a mà algunes de les frases més brillants que hi vaig trobar. El plaer va ser tan gran que així que el vaig acabar vaig córrer a la llibreria per adquirir un altre dels seus llibres, “Moo Pak”. Em temia que, després d’“Infinit”, difícilment superable, aquest altre, publicat amb anterioritat, seria una decepció. No ha estat així sinó que, ben al contrari, Gabriel Josipovici s’ha confirmat per a mi com un dels més grans autors contemporanis. Ambdós llibres, tant “Infinit” com  “Moo Pak” són dues obres mestres d’una qualitat literària que rarament es troba avui dia.

2014-09-04 portada

La lectura de “Moo Pak” és un plaer per als sentits, com ho és també per a la intel·ligència. Ambientada en el Londres contemporani, la novel·la ens fa partícips de l’agudíssima conversa mantinguda entre Jack Toledano, un jueu sefardita provinent d’Egipte, escriptor i antic professor universitari assentat des de fa anys a Anglaterra, i Damien Anderson, el seu interlocutor, de qui no coneixem les intervencions però de qui sabem que és l’encarregat d’apedaçar subtilment les converses per conformar-ne el llibre tal i com ens el presenta l’autor.

Es tracta sobretot d’un llibre d’una gran saviesa que des de la primera fins a l’última pàgina convida a la reflexió sobre els diversos temes dels quals conversen els amics mentre passegen pels parcs i els carrers de la ciutat. Parlen sobretot d’escriptura i literatura, però també sobre la societat actual, sobre la vellesa i la soledat, sobre el silenci i les noves tecnologies. Sobre la religió, sobre el fet de ser jueu i, concretament, un jueu sefardita egipci emigrat a Anglaterra. Sobre el respecte als animals, sobre la dignitat i sobre el desarrelament.

Potser m’equivoco en fer aquesta afirmació, però jo tinc la sensació que el protagonista, Jack Toledano, és en certa manera un alter ego de l’autor. Si més no, Gabriel Josipovici és també un jueu sefardita que va néixer a França (el 1940) i que es va traslladar amb la seva família a Egipte quan només tenia cinc anys. Allà es van integrar i van formar part de la pròspera comunitat jueva egípcia de l’època. El 1956 va arribar a Gran Bretanya i des del 1963 exerceix com a professor universitari.

Us poso aquí un fragment del llibre que a mi m’ha agradat especialment:

“Tal com diu la cerimònia jueva per als morts, va dir, a cap de nosaltres no li és donat d’apartar-se de la feina que cal fer i a cap de nosaltres no li és donat de completar-la. Aquestes litúrgies antigues, va dir, contenen tanta saviesa que ignorar-les és una temeritat, fins i tot en aquesta època secular. Aquestes paraules de la pregària per als morts, va dir, ens donen tot el que necessitem per tirar endavant a la vida”.

El llibre “Moo Pak” ha estat publicat en català per l’editorial “Raig Verd” i en castellà per l’editorial “Cómplices”, dues petites editorials d’una gran qualitat a les quals hem d’agrair la publicació dels llibres d’un autor de la talla de Gabriel Josipovici.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *