Literatura contra l’oblit: el paradigma de Dora Bruder


Por

 

Anunci sobre la desaparició de Dora Bruder, publicat al diari Paris-Soir el 31 de desembre de 1941.

Patrick Modiano va néixer el 30 de juliol de 1945, poc més d’un mes abans de la fi de la Segona Guerra Mundial. Per això crida l’atenció que les seves tres primeres novel·les tractin sobre l’Ocupació, un període que ell no va poder viure en persona. Place de l’Étoile (1968), ambientada al París dels anys quaranta, té un títol amb un doble sentit, per l’estrella de David que les autoritats imposaven als jueus per anar pel carrer i per la plaça situada en un dels nuclis del col·laboracionisme. Les altres dues novel·les que formen la «trilogia de l’Ocupació» eren La ronde de nuit (1969) i Les boulevards de ceinture (1972).

L’obra de Modiano es caracteritza per una recerca recurrent a través del passat i de la història, fins al punt que molts crítics li han retret que durant tota la seva trajectòria no hagi fet res més que reescriure la mateixa novel·la. Per descomptat, això és una exageració i no té gaire solta: quin autor compromès amb la literatura no reescriu en cada obra sobre els temes que l’obsessionen?

Ara bé, dins de la producció de Modiano, Dora Bruder és una excepció, potser perquè no hi ha cap obra seva que tingui el grau d’hibridesa que exhibeix sense complexos aquesta barreja de novel·la i dietari d’una recerca. L’autor pren un punt d’origen concret i personal: l’anunci trobat en un diari vell és el retrat borrós d’una noia de setze anys, de família jueva, desapareguda a París l’any 1941. A partir d’aquest text breu, tan precís com telegràfic, Modiano arma un palimpsest literari en què se superposen records personals, formularis, informes, cartes i textos administratius de diverses menes, en un vaivé constant entre el 31 de desembre de 1941, la data de publicació de l’anunci, i el 1997, vuit anys després que ell l’hagués trobat remenant diaris vells. Per això no podia ser més oportú, sense voler, el títol de la secció del París-Soir que oferia l’anunci: «D’ahir a avui».

De seguida ens adonem que Dora Bruder és una novel·la de doble lectura: d’una banda, hi llegim la història reconstruïda d’una adolescent jueva durant els mesos que van precedir la seva desaparició definitiva, a Auschwitz; i de l’altra, Modiano explica el relat verídic d’una investigació, la del narrador, esquitxada de records personals. L’autor fins i tot ens confessa que ja havia fet un primer intent de rescatar del passat la Dora Bruder, en la novel·la Voyage de noces (1990), com una manera «de dilucidar o endevinar alguna cosa d’ella, un lloc per on havia passat, un detall de la seva vida».

La narració és discontínua, necessàriament, com un trencaclosques en el qual van encaixant les peces-dades que Modiano troba pel camí de la investigació. Els espais que queden buits els omple amb hipòtesis (ficció) i amb records personals (no-ficció). Això posa de manifest magistralment les deficiències de la memòria i la impossibilitat de recuperar del tot el passat, al mateix temps que fa palès el gran poder cicatritzador de la literatura. L’escriptor trepitja els escenaris en què es movien la Dora Bruder i els seus pares i es confon entre els personatges reals de l’època, perquè Modiano no tan sols rescata de l’oblit la Dora Bruder, sinó també altres vides amenaçades, amb noms i cognoms, com les de les companyes detingudes amb la Dora al camp de Les Tourelles: Claudette Bloch, Josette Delimal, Tamara Isserlis, Ida Levine, una tal Hena i Annette Zelman.

També resulta interessant el repàs que fa l’autor, al llarg d’una desena de pàgines, d’uns quants escriptors francesos i alemanys que van viure i escriure durant la Segona Guerra Mundial, és a dir, abans que ell naixés: «Molts amics que no he conegut van desaparèixer el 1945, l’any del meu naixement.» Hi destaca el cas de Roger Gilbert-Lecomte, que «va morir del tètanus el 31 de desembre de 1943 a l’hospital Broussais, als trenta-sis anys d’edat», és a dir, que va morir just dos anys després que es publiqués l’anunci de la desaparició de la Dora Bruder.

I en la galeria dels personatges d’aquest fresc exhumatori, tampoc no hi falten les ombres sinistres, els soldats, la policia, els funcionaris de l’amnèsia (com ara l’encarregat del Registre Civil de l’ajuntament del dotzè districte, que es nega a donar a l’autor una còpia de la partida de naixement de la Dora Bruder) o alguns dels inspectors que van participar en la persecució dels jueus durant l’Ocupació: Permilleux, François, Schweblin, Koerperich, Cougoule… 

Modiano fa sentir veus que havien callat i els ofereix, a través de la ficció novel·lesca, l’oportunitat de renéixer. D’aquesta manera, ressuscita els oblidats de la memòria. Introduint en el text literari fragments de biografies i de cartes, l’autor dona als desapareguts una segona vida. Dos exemples punyents: d’una banda, les cartes adreçades al prefecte de la policia en què familiars de desapareguts demanaven informació; i de l’altra, la reproducció de l’última carta d’un tal Robert Tartakovsky, deportat amb el mateix comboi que les companyes de la Dora a Les Tourelles.

Però potser el personatge que brilla amb més força i amb més recurrència entre tots els que desfilen per les pàgines de Dora Bruder és el del pare de l’autor. Llegim que el seu progenitor li havia explicat com una nit de febrer de 1942 l’havien detingut durant una batuda, i que en el furgó cel·lular que el portava a la comissaria també hi havia una noia d’uns divuit anys. I llavors Modiano confessa: «Potser vaig voler que es creuessin, el pare i ella, aquell hivern de 1942.»

Un altre tret distintiu d’aquesta novel·la és que, a diferència d’altres obres literàries sobre la xoà, com les de Primo Levi o Jorge Semprún, Dora Bruder no és un relat sobre l’experiència al camp de concentració, perquè s’acaba amb la deportació a Alemanya de la Dora i l’Ernest Bruder el 18 de setembre de 1942. L’autor no va trobar cap document que permetés saber si pare i filla van sobreviure a Auschwitz o si van morir més endavant. Per tant, doncs, se centra en l’abans, en l’angoixa de la persecució, i no pas en el durant o en el després.

Rescatar la Dora Bruder, trobar-la, equival a rescatar de l’oblit uns fets, unes persones, una època. Per això Dora Bruder, la novel·la, és un paradigma de la literatura. Gràcies a Modiano, la noia desapareguda i els seus pares deixen de ser ombres i noms d’un passat fosc i es converteixen en persones de carn i ossos, amb uns cors que bategaven. A la ressenya que va publicar a Le Monde des livres el 4 d’abril de 1997, Pierre Lepape va escriure que Modiano «s’hi erigeix en guardià de la memòria. Per aconseguir el seu propòsit, el guardià de la memòria ha de vèncer un gegant col·lectiu: el guardià de l’oblit. Així, doncs, Dora Bruder és també el relat d’un combat desigual: el d’un home sol, un escriptor, contra la burocràcia de l’amnèsia».

Anem llegint Dora Bruder i anem pouant dades, dates, noms de persones, de carrers, de camps de concentració, i quan per fi enfilem el tram final de la novel·la, ens adonem que l’autor no tan sols ha complert el seu «deure de memòria», segons l’expressió de Primo Levi, sinó que també ens ha fet partícips d’un misteri que ningú no podrà desentranyar mai: no se sabrà mai què va fer la Dora Bruder durant les seves fugides. I aquest «pobre secret preciós» que res ni ningú no li haurà pogut robar serà per sempre la seva resistència, la seva petita victòria.


Jordi Martín Lloret (Barcelona, ​​1972) és traductor literari de l’anglès i del francès al català i al castellà. És llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997) i té el diploma de postgrau en edició per l’Institut de Formació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (2001). Des de 1999, es dedica professionalment a la traducció de narrativa i d’assaig. Ha traduït del francès obres d’Emmanuel Carrère, Philippe Claudel, Antoine Compagnon, Mathias Enard, Romain Gary, Laurent Gaudé, Hakan Günday, Eugène Ionesco, Maylis de Kerangal, Laurent Seksik, Joann Sfar i Boris Vian, entre d’altres.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *