“Un món que aparenta ser llunyà però que de fet és bastant accessible.” Traduir Mercè Rodoreda a l’hebreu


Por

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 – Girona, 1983) és, sens dubte, una de les escriptores amb més projecció internacional de la literatura catalana i la novel·lista més important de la literatura catalana contemporània. L’obra de Rodoreda ha estat traduïda a una quaranta llengües, entre les quals hi ha l’hebreu.

Amb cada nova traducció de Mercè Rodoreda hi ha nous lectors que celebren la seva lectura com un veritable descobriment. Un descobriment que canvia la mirada del lector i obre les portes a aquest univers literari tan personal i únic de l’autora de La Plaça del Diamant.

Itai Ron i Yossi Tal són dos dels traductors de Mercè Rodoreda a l’hebreu. Itai Ron ha traduït el projecte literari més ambiciós de Mercè Rodoreda, Mirall trencat, i Yossi Tal un recull de contes literaris amb el títol d’Escenes de Barcelona i la novel·la pòstuma de Rodoreda, La mort i la primavera.

Què has traduït de Mercè Rodoreda?

Itai Ron: Mirall trencat i alguns contes.

Yossi Tal: Fins ara he traduït dos llibres de Mercè Rodoreda, la novel·la enigmàtica La mort i la primavera i una antologia de contes seleccionats d’alguns dels seus llibres, titulat en hebreu Escenes de Barcelona.

Per què has traduït Mercè Rodoreda a l’hebreu?

IR: Després de llegir el llibre vaig preparar una ressenya i la traducció del primer capítol perquè vaig pensar que l’editorial Carmel, que havia publicat ja La Plaça del Diamant, podria estar disposada a publicar-la també.

YT: Sempre m’ha semblat una gran exponent de la literatura catalana i quan em van oferir l’oportunitat de traduir part de la seva obra, vaig acceptar sense dubtar-ne. Tot i que no ha estat la primera vegada que Mercè Rodoreda ha estat traduïda a l’hebreu, crec que el fet que les seves publicacions segueixin arribant als lectors israelians permetrà que aquests s’interessin més a endinsar-se en la literatura catalana, perquè l’estil de Mercè Rodoreda és únic i seductor.

La traducció de la narrativa de Mercè Rodoreda a l’hebreu ha suposat alguna dificultat concreta?

IR: De vegades, però no més que l’habitual en qualsevol traducció. He tingut més dificultats traduint altres escriptors catalans.

YT: De fet, moltes. Per descomptat hi ha la barrera lingüística que implica tractar de mantenir el missatge original en el moment de traduir-lo a una llengua que fa servir estructures bastant diferents. Però sobretot la dificultat de transmetre el seu ús peculiar del llenguatge, ja que de vegades no hi ha un paral·lel en hebreu. A més, en ocasions pot ser complicat que el públic israelià entengui el seu univers literari, atès que la realitat actual dels lectors dista molt de ser igual a la de les històries que narra Rodoreda a causa del biaix temporal i cultural.

Què creus que pot interessar de la literatura de Rodoreda al públic lector israelià?

IR: La qualitat narrativa de la Rodoreda és, sens dubte, fenomenal. Crec que a Israel hauria pogut assolir més reconeixement del que ha tingut si l’hagués publicat una altra editorial (penso que el producte editorial final era lamentable).

YT: Sens dubte, el seu imaginari literari, les entranyables relacions entre els seus personatges, les implicacions polítiques que no són explícites i, no obstant això, són poderoses, el llenguatge ric però no rebuscat. El fet que la seva obra, com gairebé tota la literatura catalana, representa la veu d’una minoria cultural i, gràcies a això, el lector israelià pot introduir-se a l’experiència més alta de la literatura: l’empatia amb un món que aparenta ser llunyà però que de fet és bastant accessible.

Penses que per a un lector israelià llegir Mercè Rodoreda li pot canviar la mirada com a lector?

IR: Malauradament, no! La lectura no té tanta força com ens agrada pensar.

YT: Absolutament. La seva idiosincràsia és intrigant i manté l’interès del lector al llarg de cadascuna de les seves línies. Els seus personatges, en primera instància, podrien semblar el personatge secundari d’una història diferent, però posen en el focus d’interès punts de vista menys explorats de la societat, mostrant-nos que tota persona té una història per explicar.

Hi ha alguna escriptora israeliana comparable a Mercè Rodoreda?

IR: Des del punt de vista estilístic potser Dèbora Baron (1887-1956), però no des del punt de vista temàtic ja que l’obra de Rodoreda està plena de personatges de la burgesia catalana i la de la Dèbora Baron descriu més accions diàries, preocupacions i desgràcies comunes. Els protagonistes són majoritàriament gent senzilla i el paisatge urbà descriu ciutats molt petites i remotes de Bielorússia.

YT: Si intentem pensar en una escriptora israeliana tan cèlebre com Rodoreda, resulta una mica difícil perquè la literatura israeliana ha estat dominada per homes. Per descomptat que hi ha escriptores hebrees notables, però no ocupen un lloc tan rellevant com el que ocupa Rodoreda. No obstant això, podria esmentar algunes amb un estil literari que, encara que diferent al de Mercè Rodoreda, tenen la particularitat de no tenir comparació amb cap altra, entre elles Orly Castel-Blum i Amalia Kahana-Carmon.


Itai Ron té un Grau en Arts Escèniques per la Universitat de Tel Aviv i un màster en Biblioteconomia per la Universitat de Bar-Ilan. A Israel es dedicava al periodisme, a la crítica literària i al món de la ràdio. És segurament el traductor més prolífic de la literatura catalana a l’hebreu: ha traduït autors com Montserrat Roig, Quim Monzó, Manuel Forcano, Gabriel Ferrater, Albert Sánchez Piñol i Mercè Rodoreda, entre molts d’altres. Com a poeta va guanyar el Premi de Literatura del President el 1998 amb Explorant el teixit dels pantalons (Editorial Shufra per a Literatura Selecta).

Yossi Tal va estudiar Història i va fer un mestratge en Cultura i Història d’Hispanoamèrica a la Universitat de Tel Aviv, a més és diplomat en Traducció. És traductor d’espanyol, portuguès i català a hebreu. Entre els autors que ha traduït destaquen: Mariano Aixa (Mèxic), Claudia Piñeiro (Argentina), Antonio Patricio (Portugal), Pablo de Santis (Argentina), Sérgio Sant’Anna (Brasil), Marta Orriols i Mercè Rodoreda (Catalunya), Quino (Argentina), Walter Riso (Argentina) i Bernardo Carvalho (Brasil).

Marta Castillon Andreu és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i correctora lingüística. Va començar a estudiar hebreu amb el traductor i poeta Itai Ron, amb qui ha col·laborat amb la traducció d’alguns autors com Salvador Espriu o Aharon Appelfeld. Ha traduït de l’hebreu al català poesies d’autores com Rakhel, Zelda, Yona Wallach, Lea Goldberg, Dàlia Ravikovitx o Agi Mishol, i també ha participat a Sefer, festival del llibre jueu a Barcelona.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *