Avantguardes i migracions


Por

Fotograma del documental “L’home dels mil ulls”

A continuació us presentem alguns dels protagonistes dels films documentals que componen aquesta 23a Edició del Festival de Cinema Jueu.

Man Ray (Emmanuel Radnitzky – Filadèlfia 1890), dadaista, surrealista, pintor, fotògraf i cineasta, va revolucionar la fotografia a través dels seus experiments i innovacions. La seva capacitat de transformar-se i de transcendir no coneixia límits. Va néixer a Filadèlfia en 1890, fill d’emigrants jueus russos. A Nova York, on es va traslladar la seva família, entra en contacte amb cercles artístics, canvia el seu nom a Man Ray per a evitar ser discriminat com jueu, i es llança a la cerca d’un estil propi. Passava hores als museus, estudiant els clàssics, alhora que es va acostar a l’art modern, freqüentant els cercles novaiorquesos. El 1921es va traslladar a viure a París, perquè considerava que el dadaisme no tenia futur a Nova York, ja que la ciutat era DaDa. De París va anar a Los Angeles durant l’ocupació nazi, i després a París una altra vegada. Allí mor el 1976 i fou enterrat a Montparnasse. “Desenfadat però no indiferent”, és la inscripció que figura en la seva làpida.

Gerda Taro (Gerta Pohorylle – Stuttgart 1910), quan els nazis van arribar al poder, es va refugiar a París amb una amiga, filla d’una família jueva burgesa de Polònia. Va tenir clar que havia de marxar d’Alemanya. A l’any de la seva arribada a la capital francesa, va conèixer Endre Friedmann, que es convertiria en el seu còmplice i en el seu company. Amb ell va desenvolupar una idea genial: crear un personatge inventat baix el nom del qual signarien els treballs fotogràfics que vendrien posteriorment als mitjans de comunicació, Robert Capa. Gerda Taro convencia els editors que les fotos valien molt més de l’habitual, i així, amb el seu company, se saltaven l’antisemitisme d’alguns, a més d’aconseguir uns honoraris que els permetien viure més còmodament. Les carreres fotogràfiques de la parella es van separar en el 1937, quan la Gerda va decidir quedar-se a Espanya. Va ser una brillant fotògrafa, especialitzada en conflictes bèl·lics, les seves fotografies de la Guerra Civil Espanyola han passat a la història del fotoperiodisme per dret propi. Aquesta jove intrèpida i lliure, que va trencar tots els rols reservats per a les dones de la seva època, és considerada la primera dona corresponsal gràfica de guerra i la primera que va perdre la vida exercint la seva professió.

Tristan Zara (Samuel Rosenstock – Romania 1896), poeta, assagista, performer, periodista, autor teatral, director de cinema, va ser un dels fundadors i la figura principal del moviment Dadà. Fill d’una acomodada família jueva romanesa, mentre estudiava en l’institut va fundar al costat de Marcel Janko i Ion Vinea la revista Simbolul. En 1915 els seus pares l’envien a Zuric, on va estudiar filosofia i va començar a publicar els seus poemes com Tristan Tzara. Al Cabaret Voltaire de Zuric va ser el bressol del moviment Dadà. Altres figures rellevants que aperixen a la programació del festival són Roland Penrose, Paul Élouard, Lee Miller, Dora Maar i Picasso, a més de fotògrafs, artistes i poetes, representants de les avantguardes que van sacsejar el món durant el període d’entreguerres, i que es van implicar contra el feixisme ascendent. 

El Festival del Cinema Jueu de Barcelona també compta amb ficcions que parlen d’alienació i desarrelament: haver d’abandonar el teu país per la intransigència d’un règim dictatorial, com els hi va passar als veïns del petit Sero a Nachbarn, de Mano Khalil, o als joves cubans Leonardo i Sara a Sin La Habana, de Kaveh Nabatian; tornar a la teva terra per rodar-hi una pel·lícula i acabar embolicat en un crim, com Gutauskas a la Lituània soviètica d’Izaokas, de Jurguis Matulevicius; o encara pot passar que, acorralat per successius autoritarismes, et vegis abocat a fer coses contra la teva voluntat, com és el cas del pintor Ansis a la Letònia ocupada pels nazis de Pilsêta pie upes, de Viestur Kairish, en una mena de migració de l’ànima. 

El programa d’enguany toca alhora l’antisemitisme latent actual a Das Unwort, de Leo Khasin, i la convivència de mons diversos a Israel de la mà d’Amos Gitai. També inclou un retrat de l’escriptor Saul Bellow, el gran revolucionari de la prosa nord-americana. Ara bé, la peça clau és Bruxelles-transit, de Samy Szlingerbaum, que uneix la qüestió de l’exili i les avantguardes. La pel·lícula relata l’emigració de la mare del director, des de Polònia a Bèlgica el 1947. Tot i que aborda un cas particular, la pel·lícula se centra en el patiment de l’emigrant universal, i ho fa en ídix, un idioma associat a la militància jueva d’esquerres, i amb un discurs narratiu originalíssim i una fotografia en blanc i negre extraordinària. Tal Hever-Chybowski, director de la Maison de la culture yiddish – Bibliothèque Medem, presentarà aquesta pel·lícula.


Daniela Rosenfeld ha estudiado filosofía y letras en la UAB, Diseño gráfico en Eina (Barcelona) y Fotografía en IDEP (Barcelona). Se incorpora al equipo del Festival de Cinema Jueu en 2003 y es coordinadora y programadora del Festival desde el 2007.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *