Preservar el judeocastellà: el projecte que vol salvar en el món digital un castellà desvinculat d’Espanya durant 500 anys


Por and

El 7 de març de 2021 es moria Vera Timoixenko, l’última parlant de l’aleutià de Bering, a l’extrem oriental de Rússia. Un mes abans, el 2 de febrer, ho feia Aruká Juma, el darrer parlant de juma, una llengua de l’Amazones. Aquestes notícies no són extraordinàries o inusuals: s’extingeix una llengua cada quinze dies, i actualment un 43% de totes les que es parlen al món es troben amenaçades.

La tecnologia és en part responsable de la desaparició d’aquesta diversitat, amb la comunicació, els canals d’informació i els continguts d’entreteniments, que ocupen un espai central en la nostra vida, concentrades en uns pocs idiomes dominants. Tanmateix, aquestes eines també poden ser utilitzades en sentit contrari, per preservar i revitalitzar llengües. És el propòsit d’un projecte de la cooperativa Col·lectivaT i el Centre Sefardita d’Istanbul, que vol adaptar a l’era digital el judeocastellà, una llengua romànica en perill d’extinció, històricament parlada pels jueus sefardites, i que té com a base un castellà antic de quan van ser expulsats el 1492.

Els recursos digitals que s’introduiran van des de continguts audiovisuals a l’elaboració d’un traductor automàtic i d’un sintetitzador de veu. I tot plegat es preveu que estigui enllestit aquest 2022. Alp Öktem, lingüista computacional i cofundador de Col·lectivaT, treballa per a preservar llengües minoritzades des del món tecnològic, de la mateixa manera que hi ha activistes que ho fan a peu de carrer o escriptors que opten per escriure en la seva llengua tot i els beneficis que els suposaria fer-ho en una de dominant. Explica que el projecte “Judeocastellà: idioma que connecta les dues ribes de la Mediterrània” va sorgir després d’haver estat treballant amb eines per al català, una llengua també minoritzada, però amb una dimensió i vitalitat molt diferent, ja que el ladino —un dels noms amb què els parlants de judeocastellà es refereixen a la seva llengua— pot arribar a tenir mig milió de parlants en les estimacions més optimistes. El fet d’haver tingut coneixement d’una comunitat amb llengua pròpia a Istanbul, que a més ell entenia i llegia, va cridar la seva atenció i el va portar a iniciar converses amb la comunitat, que es van consolidar quan va aconseguir finançament des d’Europa.

*El projecte “Judeocastellà: idioma que connecta les dues ribes de la Mediterrània” compta amb el finançament del “Programa de Subvencions per al Patrimoni Cultural Comú: Preservació i Diàleg entre Turquia i la UE-II (CCH-II)” implementat pel Ministeri de Cultura i Turisme de la República de Turquia amb el suport financer de la Unió Europea. Tanmateix, aquest article no reflecteixen necessàriament les opinions de la Unió Europea.

La presència digital és fonamental per a la seva supervivència. La professora de Lingüística Computacional i investigadora del Centre de Llenguatge i Computació de la UB, Mireia Farrús, afirma que “una llengua que perd el tren de la tecnologia és condemnada a l’extinció”. I n’explica el motiu: “Pot semblar dràstic, però som en un món on cada vegada més gent viu a través de productes tecnològics (xarxes socials, audiovisual i cada vegada més assistents virtuals), i això vol dir que molts altres àmbits, com per exemple l’educació, passaran per la tecnologia”. Les que es quedin enrere, segurament desapareixeran en els pròxims 100 anys, com es preveu que els passi al 90% de llengües actuals.

La construcció d’una comunitat digital

El món digital pot ser un canal potent per promoure’n l’ús. Si es vol engrescar els joves a fer-la servir, és clau oferir una oferta tecnològica i audiovisual, on es poden sentir més propers. Sobre això, el projecte elabora recursos per a l’aprenentatge del ladino, amb vídeos breus, que faci guanyar visibilitat a plataformes com Youtube, Instagram, Facebook o WhatsApp. Això pot ajudar a connectar persones interessades en la qüestió i formar així grups i amistats on sigui la llengua vehicular.

Una eina clau que es crearà és el traductor automàtic entre el judeocastellà i l’anglès, l’espanyol i el turc. Com explica Alp Öktem, l’aplicació ha animat molt la comunitat sefardita d’Istanbul. Un gran pas endavant, ja que en un segon podran traduir al ladino milions de documents, articles i llibres i pot ser un revulsiu també per a El Amaneser, l’únic periòdic que existeix íntegrament en la llengua. La col·laboració de la comunitat ha estat essencial per a l’èxit del traductor, tot bolcant-se per tenir dades paral·leles, o sigui textos en dues llengües, i han enviat a Col·lectivaT centenars de documents, han recollit frases i s’han dedicat a traduir-ne moltes altres. També hi ha hagut contactes amb els sefardites de Nova York, per proveir encara més informació.

La segona és el sintetitzador de text a àudio, que permet de posar veu a escrits, ajuda a estudiar la pronunciació i també pot ser la base de noves eines, com ara lectors de notícies o assistents virtuals. Per a fer aquesta aplicació calen unes deu hores de parla, i una sola veu, que és replicada en un programa. En aquest cas el paper protagonista el té Karen Gerson Sarhon, activista del judeocastellà i de la cultura sefardita, acadèmica, que hi posa la veu i que gràcies als molts vídeos i àudios que té gravats s’ha pogut construir una base per al sintetitzador.

Finalment, també es crearà un lloc centralitzat on es recullin les moltes investigacions lingüístiques i socials que s’han fet sobre els sefardites i la llengua, ara disperses i que dificulta la recerca i el desenvolupament. El Ladino Data Hub vol ser aquest web centralitzat que es dediqui a allotjar la informació, i investigadors, periodistes i acadèmics també podran enllaçar o emmagatzemar directament els seus treballs.

Un tresor i una guia

El projecte també és important per a la preservació del judeocastellà, sigui quina sigui la seva evolució. Com reflexiona Alp Öktem, el traductor automàtic, a més de la funció evident de traduir, també guarda l’idioma, així com els processos gramaticals necessaris per construir frases i passar d’una llengua a una altra. Per tant, hi ha un coneixement que ara queda preservat i que en certa manera, passi el que passi, el ladino viurà per sempre.

Paral·lelament, les eines poden ajudar a revertir-ne la situació. Que estigui en el món digital és important, ja que com diu Farrús, hi ha relació entre l’ús al món digital i l’ús social: “Si una llengua és inexistent en el món digital, això es reflecteix en l’espai públic. Si tots els nostres productes tecnològics, aplicacions, xarxes socials, videojocs, són en castellà, per posar un exemple de llengua majoritària dominant, quan en parlem amb d’altra gent ens hi acabarem referint en castellà, perquè serà el nostre referent. Els referents s’han d’enfortir en tots, absolutament tots els àmbits, perquè els àmbits d’ús no són independents els uns dels altres”. Per tant, aquestes eines i la millora de la llengua al món digital poden ajudar a crear un vocabulari en aquest àmbit i pot revitalitzar l’ús social en les comunitats sefardites d’arreu.

El projecte de Col·lectivaT finalment serà un model per a altres llengües minoritzades, ja que aquest és un projecte gairebé revolucionari. Algunes parts es poden utilitzar en el procés de digitalització d’altres llengües, però sobretot és el mètode que s’ha fet servir i com ha treballat i s’han organitzat els parlants que hi col·laboren. De fet, Col·lectivaT ja desenvolupa una eina similar, en col·laboració amb el CIEMEN i la Casa Amaziga de Catalunya, per a l’amazic, una llengua amb molts més parlants que el judeocastellà, però que tampoc té la protecció d’un estat, sinó just el contrari.

Alp Öktem també treballa en diversos recursos per al kurd, on també hi ha una comunitat activa. El lingüista apunta que hi ha moltes possibilitats que aquest sigui el pròxim projecte de llengua minoritzada que faci un salt endavant dins de l’era digital.

 Una llengua viva després de 500 anys

El judeocastellà ha sofert una davallada espectacular. La llengua té com a base el castellà antic, dels jueus sefardites que van ser expulsats de la Corona de Castella el 1492, ara fa 530 anys. Tot i que es van exiliar a gran part d’Europa i nord d’Àfrica, la majoria dels 100.000 jueus es van dirigir a l’Imperi otomà, acollits pel sultà Baiazet II, que fins i tot va enviar l’armada per evacuar-los i que va suposar un revulsiu en la medicina, artesania i comerç de la regió.

El trencament de lligams amb Espanya i el contacte amb altres llengües dominants ha fet que hagi tingut una evolució separada del castellà. Com explica Myriam Katz Cohon, investigadora sobre història jueva contemporània, l’antisemitisme que hi ha hagut durant segles ha fet que el poble jueu estigués abocat a la guetització en shtetls i calls, i és justament aquest aïllament el que ha facilitat que es mantingués tant el judeocastellà com l’ídix pels asquenazites. Altres llengües parlades per  comunitats jueves de la diàspora, però, no han tingut la mateixa sort: és el cas del català dels jueus expulsats dels Països Catalans, que no ha arribat pas fins als nostres dies.

En el segle XX el nombre de parlants de judeocastellà va recular especialment per l’Holocaust, que va destruir i eliminar comunitats senceres. Per exemple, a Tessalònica, a Grècia, si a final del segle XIX hi havia 80.000 jueus i el ladino era llengua vehicular i viva al carrer, després de la Segona Guerra Mundial només restaven 1.783 supervivents i, per tant, la llengua va quedar reclosa a l’àmbit privat. Com diu Cohon, “no oblidem que les llengües perviuen si les fan servir les persones: vam perdre’n 6 milions i encara avui no hem recuperat la xifra dels que érem”.

Un altre factor és que a Israel, destí de gran part dels sefardites, es va decidir d’adoptar l’hebreu com a llengua nacional, quan fins llavors, tot i aprendre’l, no era present en l’espai públic, perquè quedava circumscrit com a llengua sacra. Així, el judeocastellà ha deixat de ser llengua vehicular dels sefardites instal·lats al país del Pròxim Orient i es calcula que avui en dia queden entre 200.000 i 300.000 descendents de jueus espanyols a Israel, dels que la meitat tenen algun coneixement del ladino. Cal afegir-hi uns 200.000 sefardites repartits entre diferents estats, entre ells el Marroc, Grècia, Turquia, els EUA i Espanya. Els que van anar a estats de llengua castellana van adoptar ràpidament el castellà més modern, mentre que a Istanbul, on n’hi ha uns 15.000, la llengua encara és viva, però principalment en un àmbit familiar o en el cercle d’amistats, fet que porta a una tendència cap a la desaparició si no hi ha un revulsiu que en promogui l’ús i reverteixi la situació. Com es voldria fer justament amb aquest projecte.


Alexandre Solano (Barcelona, 1992) és politòleg i doctor en Història Contemporània, amb una tesi sobre la Barcelona republicana. Especialitzat en anàlisi política i moviments nacionals, ha col·laborat amb diverses revistes científiques i publicacions destinades a un públic més general, i actualment exerceix de periodista.

Seda Hakobyan (Erevan, 1992) és una politòloga i il·lustradora armènia establerta a Catalunya. Especialitzada en conflictes com el de l’Artsakh o el de la península de Corea, ha col·laborat amb diverses publicacions catalanes, coreanes i armènies.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *